Primer cal entendre
on ets.
El Delta de l'Ebre no és un lloc antic. Fa mil anys no existia — o gairebé. Tot el que veus quan arribes a la Ràpita, a Amposta, a Deltebre, ho ha construït el riu. Cada partícula de terra que trepitges va començar sent una pedra als Pirineus, es va anar desfent durant 930 quilòmetres de recorregut, i va acabar dipositada aquí, on el riu s'atura i es rendeix al mar.
Això canvia la manera com ho veus tot. No estàs en un paisatge — estàs en un procés. El Delta continua fent-se. I desfent-se. Cada any el mar guanya terreny, cada riuada el riu en recupera. Viure al Delta és viure en un equilibri que no existeix en cap altre lloc d'Europa.
L'arròs va arribar al segle XV i va transformar el paisatge per sempre. Al principi era una feina inhumana — treballar doblegat amb els peus dins l'aigua, sota un sol que no perdona, amb malària com a companya habitual. Generacions senceres van construir aquest lloc amb les mans i l'esquena. La història del Delta no és pastoral ni bucòlica — és una història de feina brutal que va crear un dels ecosistemes més extraordinaris d'Europa.
